Fontada de la Salut
· APLEC DE LA SALUT HISTÒRIC ·
5 D’OCTUBRE 2025
Sabadell
TOT EL DIA A PARTIR DE LES 10H
ACCÉS LLIURE
La FONTADA DE LA SALUT és la que dona sentit al nostre projecte com a entitat i, enguany, també reivindica una convivència en pau. Aquesta festa d’època, que ens connecta amb les nostres arrels, la nostra història, memòria i identitat, és l’oportunitat perfecta per reflexionar sobre la importància de la convivència pacífica i la unitat en la diversitat. La pau no és només l’absència de conflicte, sinó el fruit de la nostra capacitat per integrar totes les nostres arrels i caminar plegats cap al futur.
Serà la mateixa història la que ens faci de fil conductor per teixir el relat de la festa. Una història que, més que mai, mereix ser explicada, recreada i recordada, perquè només entenent d’on venim podrem construir un present de pau i respecte mutu.
El Pinyoner tornarà a escena amb una petita recreació històrica que tindrà lloc en el bressol de Sabadell, d’orígens ibers i romans: el bucòlic enclavament del Santuari de la Salut, un lloc que simbolitza l’esperit de germanor i acollida de principis del segle XX on servirem un maridatge de CULTURA i NATURA. Personatges caracteritzats seran també partícips de la festa.
La SALUT esdevindrà una fàbrica de somnis per un dia, on el passat, el present i el futur es nodreixen del mateix desig: viure en un món de respecte i harmonia.
Aquesta primera edició vestirem el lloc d’història evocant a l’esperit de germanor que sempre ha caracteritzat el Santuari de la Salut, amb l’esperança que, com els nostres avantpassats, puguem construir un futur més just i pacífic. Amb l’amorosa mirada de la nostra estimada i venerada Verge de la Salut, ens hi aproparem per recordar que la pau comença amb la memòria i l’enteniment comú.
Convidem l’espectador a iniciar un viatge en el temps, descobrir altres èpoques, despertar la memòria i els records de temps passats.
Reviu la festa
Galeria d’imatges 2025
Fotografies: Alberto Rodríguez Barbero
Galeria d’imatges 2025
Fotografies: Inspira Arrels
“Reviurem LA FONTADA de la Salut donant bon compte de costelles, botifarres i un bon arròs regant-ho sovint amb llargs tragos de vi” com ens recordava en Marian Burguès en el “Sabadell del meu record”.
TORNAREM A SER LA FESTA DEL POBLE! UNITS PER LA PAU!
CARTELL
HISTÒRIA
PROGRAMA
ACTIVITATS
HISTÒRIA
Edició resumida del vídeo ‘Aplec de la Salut, 1934. Autor: Joan Valls Durban. Original AHS: F00005 pel·lícula Pathé Baby, 9,5mm, b/n, sense so. Durada:00:09:43. Veu de Jeroni Oller. Lectura d’un extracte del llibre ‘Sabadell del meu record’ de Marià Burgués. Música d’Issaac Albéniz.
HISTÒRIA DE LA SALUT,
L’APLEC DE MARIÀ BURGUÉS
Llibre “SABADELL DEL MEU RECORD”
Aplec de la Salut. Sabadell, dècada de 1900. Autor: Francesc Pulit Tiana / Arxiu Històric de Sabadell.
“I parlarem de l’Aplec de la Salut. Quina festassa!
El segon diumenge de maig era la diada dels forasters. De bon matí una corrua de carros envaïa tots els camins i les poques carreteres que hi havia de tot el Vallès i la banda de marina.
No hi havia altra carretera que la de Sabadell-Barcelona.
Els carros, amb vela o sense, guarnits amb els coves i garbons i la graella, qui més gran millor, al darrera, anaven fent via a l’Aplec. L’esplanada de la Salut i la font bullien de fadrins i minyones, pagesos i menestrals. Tots riolers, xistosos, donant bon compte de costelles, botifarres i truites, regant-ho sovint amb llargs tragos de vi, qui del clar de marina, qui del negre de Martorell i Sant Cugat.
El fum i la fortor de la carn i tocino embafaven als que sols anaven a fer-hi de mirons. Aquí es ballava al so de guitarres o panderos; allà es cantava amb acompanyament d’acordeon, ferrets i ossets, castanyoles i bandúrries; altres cantaven goigs en la petita capella, atapeïda de fidels d’un dia, produint tot plegat una remor de lo més estrany i inharmònic que pot produir-se.
Poques vegades els mossos de l’Esquadra que es passejaven per tots els llocs de més gatzara havien d’intervenir en baralles o disputes. I això que el sol de primavera i el vi colat eren camps propicis per aitals incidents. La pujada i baixada de la font de la Salut era concorreguda pels joves i noies que tenien bones cames, puix es troba al torrent de can Maurí. Al mig dia una bona part dels forasters que s’havien portat molta minestra preparaven l’arròs amb un fogó de tres pedres.
La capelleta vella, bastant ruinosa, era sempre plena fent-se difícil l’admirar aquells portentosos ex-votos que emplenaven les parets. L’únic quadro apreciable era d’En Margalef, el primer mestre de dibuix que tingué Sabadell en l’escola dels baixos de la Casa de la Vila del carrer de la Rosa. No era una obra d’art, emprò era admirat per la grandària i el record del còlera.
Les taules del torrat -pastes d’ínfima classe- i els sacs d’avellanes, es buidaven abans de marxar els carros en havent dinat. Al camí de la Salut en aquella diada hi havia tot un museu d’esguerrats que fistonejaven el pas de la gent. Tots els esguerrats de la comarca i de lluny ensenyaven braços caragolats, cames estrafetes i llagues i bonys infectes. Les cantarelles apreses per a fer llàstima als vianants es desgranaven contínuament, perquè deixessin caure un xavo o el que fos al barret de l’infortunat pidolaire.
El retorn de la Salut es feia per una forta baixada, a peu, cantant i fent broma, cap a la passera del riu Ripoll (encara no hi havia el pont) i, tot rient, alguns prenien un bany. El carrer de la Salut era guarnit de cap a cap amb pins que hi havien plantat el dia abans, a cada casa dos. Els boscos eren molt espessos i s’havien d’aclarir per treure’n els conills i les guineus. Cada casa pagava sis rals pels dos pins que li pertocaven per a guarnir el carrer, i un cop passat l’Aplec els tenia seus per a fer foc a la llar. La llar de foc era lo primordial d’una casa. De carbó d’alzina els pobres treballadors no en gastaven; un sarrió de sis roves costava deu pessetes, que allavors era una fortuna.
Els carros forasters que havien vingut per l’Aplec, gairebé tots entraven a la vila per anar a prendre cafè a can Cruz, a la Plaça, o a cal Jan. A la nit, ball a totes les sales. Era el ball més bo de l’any.
El dilluns de l’Aplec, es celebrava la festa dels ocells. La passada pels carrers, acompanyats de Muixins, i a rebre les comissions que venien de Manresa, Olesa, Monistrol, St. Andreu, etc.
Acompanyats amb la cobla, al tablado que s’aixecava a mig carrer de la Salut, el jurat, compost dels més inteligents ocellaires d’aquí i representació d’algun de fora, escoltava i adjudicava els premis als passarells, pinçans, verdums i caderneres, etc., que més bé cantaven. A la una de la tarda magnífic ball de dematí -com ne deien- que era el més lluït de tots. Els ocellaires al cafè fent transaccions, entre copa i copa, pagant-se alguns ocells a preus de tocino al temps de la matança. Els ocells cantadors gairebé tots eren cegos, cegos d’agulla de foc que els bàrbars ocellaires l’havien aplicat amb el trist criteri de què cegos canten més. Pobres bestioletes! Com pagàveu la ignorància dels fanàtics ocellaires.
Fotografia cedida per l’Arxiu Històric de Sabadell.
Durant les festes de l’Aplec els barbers no donaven l’abast a arrissar els caps dels fadrins balladors i les pentinadores a pentinar caps a la moda. Tots els sarauistes de la rodalia compareixien a ballar a Sabadell. Per poca coneixença que es tingués, l’hostatge, cafès, copes, cigars i balls no costaven cap quarto als forasters. Els sabadellencs eren esplèndids. A la nit, ball altra volta, fins a les quatre de la matinada. Si per atzar abans del ball plovia, com que anar mudat plovent per Sabadell que no hi havia aceres, hauria estat un ball fracassat, s’anaven a cercar les balladores i família amb tartana, perquè els vestits arribessin sense avaries. Algun any costaren tant les tartanes com la catifa del saló i l’orquestra.
L’Aplec era la festa més grossa de l’any. Aquells dies tothom era ric. En tavernes, cafès, sales de ball i distraccions de tota mena, d’aquell temps, tot anava a vessar. les gassoses petaven per tot; les coques ensucrades embafaven, l’olor del rostit omplia totes les cases i traspuava fins al carrer. Calia menjar a l’entrada o al pati, amb taules improvisades; no s’hi cabia en els llocs usuals.
El dimarts eren pocs els teixidors que treballaven. Hi havia molta mandra i bocassa. Molts forasters encara eren a la vila i remataven la festa anant a fora a berenar per treure el baf del rostit. A can Punyigo, Arnella, Corrals, i altres cases dels encontorns que acceptaven hostes a berenar, s’omplien de gom a gom.”
APLEC I ROMERIA
Carro guarnit, guanyador del segon premi el dia de l’Aplec de la Salut. Sabadell 15 de maig 1944. Autor: Joan Balmes i Benedicto / Arxiu Històric de Sabadell.
Els aplecs són trobades que normalment tenen lloc cada any, en una data i un lloc concret, que, amb cerimònies, danses i àpats els converteixen en una festa lúdica i social. Així mateix, els romiatges o romeries, que són recorreguts i peregrinacions fets conjuntament per la gent per uns mateixos camins, esdevenen aplecs en el lloc de trobada. A Sabadell s’hi han celebrat aplecs i romiatges des de l’antiguitat, com el de la Salut.
EL PINYONER
EL PINYONER. Fotografia de la Font de la Salut, amb el personatge, el carro amb els càntirs i el gos. Autor: Pere Grau (Philips) de l’Arxiu Fotogràfic de la Unió Excursionista de Sabadell. Correspon a la primeria del segle XX.
El Pinyoner era un personatge sabadellenc (segons ens explica Josep Rosell) que havia fet de boscater, motiu pel qual se l’anomenava així. Vivia en un casal del carrer de les Valls, que feia un queixal, concretament al número 47. Tenia una somera i carret mig desballestat, en el qual hi havia unes fustes amb forats per a col·locar-hi els càntirs. Anava cada dia, matí i tarda a la font de la Salut que en aquella època era la de més anomenada del rodal. El Pinyoner anava pels carrers de Sabadell recollint càntirs, els omplia a la font i els tornava als propietaris que li pagaven alguna cosa pel treball, més com una mena de caritat que per la feina i es diu que el lloguer que pagava del casalot on vivia el pagava portant aigua al propietari. Autor: Lluís Fernàndez López 25 de gener de 2025.
PROGRAMA
BARRIS DE TORRERROMEU I POBLENOU DE LA SALUT
10:00 Galejada despertina
Cercavila dels Trabucaires de Terrassa i La Colla de Federins de la Creu Alta pels carrers de Torrerromeu i Poblenou.
ESPLANADA DE LES TRES FONTS DE LA SALUT
10:30 Mostra en directe de puntes de coixí amb boixets
Puntaires vingudes d’arreu arriben per omplir la Fontada de la Salut d’art, tradició i molta paciència!
ESPLANADA DE LES OLIVERES I PORXO
11:15 Petita Recreació Històrica de “Fadrins, Minyones i Pagesos”
Personatges caracteritzats seran també partícips de la festa.
11:30 Mostra de dansa tradicional d’Esbart Dansaire
Exhibició de l’Esbart Ciutat Comtal de Barcelona amb vestuari de les primeries del segle XX.
12:00 Taller i Ballada de Folk Català
Ball dinamitzat, conduït per Allona Riera amb la música en directe de violí i veu d’Anaís Falcó.
ESPLANADA DE LES TRES FONTS DE LA SALUT
14:30 Música Folk i de Taverna
Mentre dinem i com a sobretaula, en Nil Tejedor i Jordi Cardona ens oferiran una mostra de cançons de muntanya.
16:30 Taller de Bastons
Activitat participativa dinamitzada per la Colla Bastonera de Sabadell. Aprendrem passos bàsics, ritmes i coreografies d’aquesta dansa tradicional catalana.
SANTUARI DE LA SALUT
17:30 Recreació Històrica del Pinyoner
El Pinyoner era un personatge sabadellenc que anava cada dia, matí i tarda pels carrers de Sabadell recollint càntirs, els omplia a la Font de la Salut i els tornava als propietaris.
ESPLANADA DE LES OLIVERES
18:15 CONCERT “QUE EL MEU CANT SIGUI FINESTRA”. Una trobada per la PAU.
Viatge musical entre cultures, on les melodies mediterrànies i els ritmes del folklore llatinoamericà es fonen amb lletres poètiques. Concert a càrrec de Tànit Navarro i Juan Arabel.
ESPAI GASTRONÒMIC
Botifarrada i Paella Popular.
Servei de begudes i entrepans.
Venda de tiquets al públic el mateix dia a la parada corresponent.
COM ARRIBAR I PÀRQUING
SERVEI ESPECIAL DE LA LÍNIA L4
Es preveu un reforç puntual de la línia L4 per anar i tornar a La Salut. La parada més propera per accedir a La Salut és la del Cementiri. Consultar a https://www.tus.es/index.php/es/ els horaris de les línies L4 i L14, així com les línies centrals L1, L2 i L3 que enllacen amb la L4 a la Salut en la parada de l’Estació Centre de la Renfe.
El públic en general podrà fer ús del PÀRQUING DEL CEMENTIRI.
https://maps.app.goo.gl/uw8ptqa5TAMVDsrGA
Programació i serveis subjectes a canvis.
No es permet entrar begudes alcohòliques. L’organització es reserva el dret d’admissió.
ACTIVITATS
Passeig Reivindicatiu a Cavall i Carro de Marató
Amb aquesta activitat reivindiquem la conservació i recuperació dels camins històrics
Es tracta d’un passeig entre amics, però per poder gaudir d’aquesta gran experiència plegats amb seguretat i vetllar alhora pel benestar dels animals, ens ajudarà que feu la inscripció prèvia per organitzar el passeig, donat que les places seran limitades.
[ACTIVITAT AJORNADA]
BARRIS DE TORRERROMEU I POBLENOU DE LA SALUT
Galejada despertina
Els carrers de Torrerromeu i Poblenou es despertaran amb l’estrèpit dels Trabucaires de Terrassa i La Colla de Federins de la Creu Alta, que faran una cercavila per animar als veïns i veïnes a participar a la Fontada de la Salut.
Amb trabucs, pólvora i molta festa, aquesta colla de cultura popular vol acostar la tradició catalana a tots els barris i a totes les cultures que hi conviuen, d’una manera oberta, inclusiva i participativa. Els trabucaires tenen un llarg recorregut històric a Catalunya, vinculats a les festes, les revoltes i la memòria popular. A Sabadell i Terrassa, els Federins de la Creu Alta i els Trabucaires de Terrassa mantenen viva aquesta tradició amb orgull i compromís.
Els Federins, Trabucaires de Terrassa i de la Creu Alta de Sabadell neixen l’any 2010, amb la idea inicial de recrear l’assalt carlí a Terrassa l’any 1872 i la defensa que en varen fer les milícies ciutadanes. Tot i la recreació, l’objectiu de la Colla és fonamentalment el d’anunciar festa, galejant per avisar tothom, conservant l’antiga tradició de fer gala i homenatge. Sentim de tot cor la meravellosa tasca de convertir uns elements associats a destruir com és la pólvora i el trabuc, en eines de festa, celebració i homenatge.
Vine, participa i viu la festa! La cultura popular catalana és de tothom i per a tothom. Sortim al carrer, celebrem junts i fem créixer el nostre patrimoni cultural!
Santuari de la Salut, Esplanada de les Oliveres i Porxo
Recreació Històrica del Pinyoner
El Pinyoner era un personatge sabadellenc que havia fet de boscater. Tenia una somera i carret mig desballestat, en el qual hi havia unes fustes amb forats per a col·locar-hi els càntirs. Anava cada dia, matí i tarda a la font de la Salut que en aquella època era la de més anomenada del rodal. Anava pels carrers de Sabadell recollint càntirs, els omplia a la font i els tornava als propietaris.
Col·laboren:
· Joventut de la Faràndula
· Amics de Sant Antoni Abat de Polinyà
· Club Promoció d’Enganxe del Vallès
· Amics del Càntir d’Argentona
Petita Recreació Històrica de “Fadrins, Minyones i Pagesos”
Carrosses, carros, cavalls, i personatges caracteritzats seran també partícips de la festa en el Santuari de la Salut.
“I parlarem de l’Aplec de la Salut. Quina festassa! L’esplanada de la Salut i la font bullien de fadrins i minyones, pagesos i menestrals. Tots riolers, xistosos, donant bon compte de costelles, botifarres i truites, regant-ho sovint amb llargs tragos de vi, qui del clar de marina, qui del negre de Martorell i Sant Cugat.”
Llibre “SABADELL DEL MEU RECORD” de Marià Burgués
Mostra de dansa tradicional Esbart Ciutat Comtal
Veurem als dansaires interpretar diverses danses tradicionals amb vestuari de les primeries del segle XX.
Des de la seva creació, l’any 1959, la feina de l’Esbart Ciutat Comtal ha estat marcada pel respecte a la dansa d’arrel popular i tradicional, treballant també des del vessant coreogràfic amb músiques de nova creació i complint sempre amb les exigències que el fet escènic imposa, seguint una línia de treball des del rigor i el compromís, determinant una notable trajectòria en el grup i duent a terme la presentació de diversos espectacles de dansa tradicional i de nova creació.
Taller i Ballada de Folk Català
Ballar és una forma de compartir i fer-ho amb danses tradicionals ens aporta la possibilitat d’endinsar-nos en un món de diversió que ens connecta amb el territori i amb una manera molt natural de relacionar-nos, intergeneracionalment i amb codis que ens enllacen a la pròpia història i present.
Es tracta d’una animació, un ball dinamitzat, conduït per Allona Riera, amb la música en directe de violí i veu d’Anaís Falcó.
Esplanada de les Oliveres
CONCERT “QUE EL MEU CANT SIGUI FINESTRA”
Una trobada per la PAU
El concert de Tànit Navarro i Juan Arabel promet ser una experiència única i emotiva. La combinació de la música i la poesia ens permetrà endinsar-nos en un viatge sensorial, on les melodies mediterrànies i els ritmes del folklore llatinoamericà es fonen amb les lletres poètiques.
Tànit Navarro, amb la seva veu única, i Juan Arabel, amb el seu domini de la guitarra, crearan un ambient íntim i evocador que transportarà el públic a través de diferents cultures i emocions. La seva obra, plena de matisos i sensibilitat, reflecteix una fusió d’influències que segurament ressonarà en els assistents.
No us perdeu aquesta oportunitat de gaudir d’una proposta artística que combina la música i la poesia d’una manera tan especial.
Cançons i poesies transmeten missatges d’harmonia i solidaritat, promovent valors que són essencials per a la convivència pacífica en la nostra comunitat.
Així, el concert esdevé un espai per a la reflexió i la celebració de la diversitat, impulsant la idea que la música pot ser un vehicle per construir ponts i fomentar la pau entre persones de diferents orígens. Serà una experiència que no només emocionarà, sinó que també inspirarà a viure en un món més unit i comprensiu.
Veu: Tànit Navarro Guitarra: Juan Arabel
Esplanada de les Tres Fonts de la Salut
TEIXINT PUNTES DE COIXÍ
Puntaires vingudes d’arreu arriben per omplir la Fontada de la Salut d’art, tradició i molta paciència!
Ens oferiran una mostra en directe de puntes de coixí amb boixets, una tècnica artesanal que va néixer a Europa al segle XVI i que, des d’aleshores, s’ha mantingut com a patrimoni viu i molt arrelat a Catalunya. Amb fils i fins a 100 boixets alhora, creen autèntiques obres d’art fetes a mà.
Tradicionalment transmès de generació en generació, aquest ofici no només conserva un llegat antic, sinó que també fa comunitat, connecta persones i pobles d’arreu del territori català, i ens recorda el valor de crear amb calma i detall.
Vine a gaudir d’aquesta mostra única, apropa’t a veure com treballen i descobreix un ofici que continua bategant gràcies a les mans i el cor de les puntaires.
Música Folk de Taverna
Pasturant, feinejant i corrent plegats diferents indrets del Pirineu, en Nil Tejedor i en Jordi Cardona van anar aprenent cançons i forjant un repertori heretat dels vells cantadors de les comarques pirinenques. Pastors, cantaires i gent d’esperit alegre els han transmès aquelles cançons que es cantaven i que encara es canten per aquells racons de món quan la gent es troba, està cofoia i té ganes de passar una bona estona.
Mentre dinem i com a sobretaula, en Nil i el Jordi ens oferiran una mostra d’aquestes cançons de muntanya des de la visió que la música no és un art, sinó una forma de viure i conviure arrelada al territori.
Guitarra, acordió i veu:
Jordi Cardona
Culleres de fusta i veu:
Nil Tejedor
Taller Ball de Bastons
Vine a descobrir el ball de bastons en un taller participatiu i ple d’energia, apte per a totes les edats, recomanat a partir de 6 anys!
Durant una hora aprendrem passos bàsics, ritmes i coreografies d’aquesta dansa tradicional catalana, tot compartint cultura.
L’activitat serà dinamitzada per la Colla Bastonera de Sabadell, una entitat amb gairebé 30 anys d’història. La colla va fer la seva primera actuació l’any 1997 per la Festa Major, i es va constituir com a entitat el 1998, apadrinada pels Bastoners de Sant Cugat. Amb més de 20 balls propis i un estil que combina música tradicional i peces pròpies. El seu vestuari, amb el verd, blanc i groc com a colors principals, reflecteix l’orgull de ciutat. En l’actualitat la colla la formen una seixantena de persones, agrupades entre les colles de petites, mitjanes, joves i màsters, a més de músics i la resta de sòcies de l’entitat.
Presentador:
JORDI JARQUE
Periodista de La Vanguardia durant més de 30 anys. Professor a diverses universitats privades i conferenciant. Membre de l´equip assessor de la Fundación Triform. Autor del bloc Entrefronteras. Participa en projectes orientats en el despertar de la consciència i el canvi de paradigma de la societat.
La Fontada als mitjans
TV Sabadell Vallès
Ràdio TeleTaxi
Diari de Sabadell
Ràdio Sabadell 94.6
L’Esbart Ciutat Comtal, té especial interès en la seva escola de dansa en la qual els infants i els joves treballen amb el corpus de danses tradicionals del país. La prioritat és que la canalla gaudeixi ballant i, a la vegada, que conegui les nostres tradicions. Així i tot, en el grup juvenil ja treballen que quan es puja a un escenari o es fa una mostra a una plaça és del tot imprescindible complir amb les exigències i rigor que comporta.
Bitlles Catalanes “Va, Tornem-hi” es funda l’any 2016
Des dels seus inicis és membre de la Federació de Bitlles i Bowling, Participant en la Lliga Catalana que organitza la Federació.
L’any 2022 juntament amb Termites Llefia, Sagrada Família, Viladecans, creant la Lliga Alternativa a la qual pot participar tothom sense necessitat d’estar federat.
Actualment, l’equip “Va, Tornem-hi” juga a la segona divisió de la Lliga Catalana i a la primera divisió de la Lliga Alternativa. Conjuntament amb la Regidoria d’Esports de l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans organitza ‘La Tirada Femenina’, dintre la Setmana de l’Esport. També participa a tirades locals i de Festes Majors quan el calendari els hi permet. A més a més, “Va, Tornem-hi” fa tallers de Bitlles Catalanes a les escoles per promocionar l’esport de Bitlles Catalanes.
Alba Bioque
Cantant i compositora nascuda a Badalona, Alba Bioque ha desenvolupat una carrera musical marcada per la fusió de les seves arrels andaluses i la cultura popular catalana i contemporània. El 2018, Alba va iniciar la seva trajectòria en solitari amb el llançament del seu primer treball discogràfic, ALVORIGEN, i va ser seleccionada com a cantant per al Cirque du Soleil. En el seu projecte més recent, Tenderete Flamenco, presenta En el Azul, una proposta multidisciplinària que fusiona el flamenc amb influències de la música popular cubana, jazz, rap i sons africans.
Amb una sensibilitat única, Alba ha sabut crear ponts entre cultures a través de la seva música i la seva veu, reivindicant el valor de la dona i el mestissatge com a font de riquesa artística i humana. La seva veu profunda i expressiva transmet la memòria, la migració i l’esperança, connectant amb públics diversos i emocionant en cada interpretació.
Miquel Ubach
Nascut a Sant Feliu de Llobregat, Miquel Ubach és un músic amb una trajectòria marcada per la passió per les músiques folklòriques d’arreu del món. El seu recorregut musical abraça estils diversos, amb el baix elèctric i la guitarra espanyola com a instruments principals d’expressió.
Amb formació en jazz i música moderna, ha aprofundit també en el flamenc, la música llatinoamericana i diferents tradicions musicals del continent africà, sempre des d’una mirada oberta i respectuosa. Aquesta inquietud l’ha portat a participar en nombrosos projectes musicals de caràcter molt variat, enriquint-se de cada experiència i aportant-hi la seva pròpia veu.
El seu treball reflecteix una voluntat constant d’exploració i aprenentatge, tot mantenint un fort arrelament a la dimensió humana i emocional de la música.
Alexander Main
L’Alexander Main és còmic, mag i presentador, amb més de 15 anys d’experiència damunt dels escenaris. Al llarg de la seva trajectòria ha portat la màgia a centenars d’esdeveniments arreu de Catalunya i també en l’àmbit internacional, treballant per a marques reconegudes com el FC Barcelona, Amazon, el Starlite Festival o el Mobile World Congress.
El seu estil combina màgia visual, humor improvisat i proximitat, aconseguint connectar amb el públic des del primer instant.
Un dels seus projectes més destacats és La Màgia Existeix, un espectacle íntim que ha tingut un gran èxit a Barcelona, amb 25 funcions i més de 20 amb totes les entrades exhaurides. L’èxit de l’espectacle també l’ha portat a Madrid, actuant a la mítica Sala Houdini.
En els seus shows, l’Alexander fusiona efectes impactants, mentalisme i comèdia per oferir una experiència propera, participativa i inoblidable.
Més enllà de la tècnica, el que defineix l’Alexander Main és la seva capacitat per emocionar, sorprendre i fer que cada funció sigui única. Per a ell, la màgia no és només un espectacle: és una manera de viure.