La primera edició del Ral·li Aplec de la Salut de cotxes antics es va celebrar el diumenge 9 de maig del 1971. Com que era la primera prova d’aquell tipus que es duia a terme a Sabadell, els organitzadors tenien certs temors de si un esdeveniment d’aquelles característiques agradaria, o no, a la ciutadania. Malgrat aquells primers temors i malgrat alguns problemes que van anar sorgint en el decurs de la competició, al final de la jornada tothom va coincidir en el fet que havia estat un èxit. Els preparatius i l’afany que requeria una prova de peculiaritats tan singulars van donar el seu fruit i els tres organitzadors, l’Ajuntament de Sabadell i les entitats Prevención de Accidentes de Tráfico i Amics dels Cotxes Veterans, van poder comprovar l’acollida entusiasta i el suport total de la gent que durant tot el dia va presenciar aquell singular ral·li protagonitzat per genoveves.

El nom de Genoveva, per referir-se als autos antics, va ser iniciat i popularitzat gràcies a una pel·lícula. En el film anglès Genevieve de l’any 1953, dirigit per Henry Cornelius, amb Dinah Sheridan i Kenneth Moore, un jove advocat decideix participar en el ral·li anual de cotxes antics de Londres a Brighton amb el seu Darraq del 1904. I resulta que aquell auto tenia al nom de Genoveva.

Ral·li de l’Aplec de la Salut de cotxes antics. Cotxe entrant a la plaça de Sant Roc. Maig del 1981 | Andreu Segura Juncosa | AHS

El febrer del 1959, la Junta del Foment del Turisme de Sitges va organitzar el primer Ral·li de Sitges per a cotxes antics. La idea havia sorgit a partir del Ral·li Londres-Brighton, que es va popularitzar universalment per aquella pel·lícula.

En coincidir amb les festes de Carnaval, era obligatori que els participants en el Ral·li de Sitges acudissin disfressats amb vestits de l’època.

El periodista del Diari Sabadell Pere Font Grasa va fer un excel·lent article sobre el desenvolupament d’aquella primera edició del Ral·li Aplec de la Salut. La sortida oficial prevista per les 9,45 del diumenge, es va endarrerir mitja horeta. Els organitzadors havien rebut la inscripció de 34 participants, com que no n’arribaven a ser sis, es va anar demorant la sortida oficial. Rebuda la notícia que els tres inscrits de Lloret de Mar havien desistit de prendre-hi part, que un quart participant havia patit avaria venint de Manresa, i davant de la manca de notícies de dos inscrits de Barcelona, ​​es va optar per donar pas a la sortida. Així doncs, un total de vint-i-vuit xofers s’afanyaven a la modesta aventura de cobrir 27,8 quilòmetres per l’itinerari: la Salut, Sentmenat, Castellar del Vallès, encreuament de Matadepera i Ca n’Oriac.

El compte enrere era marcat pel director de la prova, el senyor Jordi Catón. La banderola de sortida l’agitava el tinent d’alcalde, el senyor Juan Casablancas, a qui acompanyaven els regidors senyors Bernabeu i Pérez. Un públic molt nombrós s’havia donat cita a l’esplanada d’accés al recinte del Santuari de la Mare de Déu de la Salut, lloc on s’havia habilitat el parc tancat i la línia de sortida.

El nom de Genoveva, per referir-se als autos antics, va ser iniciat i popularitzat gràcies a una pel·lícula anglesa

Poc després de donar-se la sortida als 28 inscrits, es va formar una llarga caravana de cotxes seguidors: organització, jutges, cronometradors, premsa i ràdio. Pels revolts de la carretera C-1413, els conductors van haver d’extremar al màxim la seva prudència i equilibrar el domini dels vetustos vehicles.

Hi havia tres categories de vehicles:

-Grup Antic: vehicles construïts fins al 31 de desembre del 1904.

-Grup Veterà: vehicles construïts des de l’1 de gener del 1905 fins al 31 de desembre del 1930

-Grup Clàssic: vehicles construïts des de l’1 de gener del 1931, fins al 31 de desembre del 1940.

Un sol abrilenc va portar moltes persones a contemplar el ral·li, des dels llocs de preferència dels nombrosos boscos que comprenia l’itinerari. Els mecànics van tenir feina immediata. Al pas pel centre de la població de Sentmenat, el cotxe número 16 va tenir una inesperada pana. El conductor ens diria que s’havia obstruït el pas de la benzina. No va haver-hi necessitat de remolc i va poder continuar la prova.

Hi havia bastant públic a Sentmenat, principalment a la cruïlla a Castellar i Caldes.

A partir de les onze del matí, els cotxes anaven arribant a Castellar i estacionaven al parc tancat establert al carrer Sala Boadella. L’Ajuntament castellarenc, amb el seu alcalde, el doctor Casas, el front va saludar tots els participants. Un cop emplenats els requisits esportius del final de la primera etapa, el consistori castellarenc va convidar els xofers i acompanyants a un delicat refrigeri a base de xurros, vins i begudes gasoses que van fer les delícies als assistents. Aquesta delicadesa del poble de Castellar es va servir al recinte del Gimnàs Municipal.

Es va reprendre la marxa i a intervals de temps d’un minut, van tornar a agafar la sortida els 28 cotxes. Després d’un breu recorregut per l’interior de Castellar, van enfilar la carretera de Terrassa. A partir del quilòmetre 27 d’aquesta carretera C-1415 s’iniciava la prova de regularitat. Pels boscos de Can Font la caravana va enfilar el camí cap a Sabadell. Els controls secrets anaven anotant les incidències. A propòsit, el cotxe número 16 va tenir una nova avaria. Un cop de gràcia del mecànic i a volar. Hi havia molta gent a la cruïlla de Matadepera, al costat del pont de la Betzuca, que aplaudia i saludava els esforçats de la ruta.

Ral·li de cotxes antics passant pel Santuari de la Mare de Déu de la Salut. Maig del 1982 | Pere Farran Climent | AHS

Els últims sis quilòmetres no oferien més dificultats. L’arribada a Ca n’Oriac va ser multitudinària. Els jutges anotaven els temps d’arribada. Uns minuts d’espera i ràpidament es va formar la caravana per iniciar l’ostentosa desfilada per les principals vies urbanes de Sabadell. Per l’avinguda de Matadepera i obrint carrera, la Majorettes de Sabadell marcaven el pas al ritme d’unes marxes nord-americanes. Per contribuir amb un nou al·licient, les barreres del pas a nivell Can Oriach van provocar una aturada de deu minuts llargs. La rua automobilística la iniciaven dos motoristes de la Policia Municipal, tot seguit els components de Vespa Club Sabadell i seguien la totalitat de participants, organitzadors, premsa i ràdio. Avinguda Concòrdia, Martí Trías, avinguda Exèrcit Espanyol, via Massagué… l’itinerari urbà estava ple d’un públic expectant que admirava les vistoses genoveves i aplaudia generosament. A la plaça de l’Àngel, al passeig Manresa, al passeig General Primo de Rivera i a la plaça de Sant Roc, la presència de públic encara era més gran.

Al Saló de sessions de l’Ajuntament, l’alcalde de la ciutat, el senyor Burrull, donava la benvinguda oficial a tots els participants del Ral·li de cotxes veterans. Juntament amb el tinent d’alcalde Joan Casablancas, van lliurar un delicat objecte en forma de llançadora a tots i cadascun dels 28 entusiastes automobilistes.

Un sol dèbil havia donat pas a unes gotes de pluja que després es van convertir en un molest plugim. Els conductors que anaven en vehicle descapotable vetust es van afanyar a aixecar les capotes.
A partir de dos quarts de quatre de la tarda, va tenir efecte al restaurant Castell Arnau un banquet en el transcurs del qual es va donar a conèixer la classificació final del Ral·li i es van repartir un total de disset trofeus i plaques commemoratives.

A l’hora dels parlaments va fer ús de la paraula el senyor Martínez Vinaroz, president de l’entitat organitzadora Prevención de Accidentes de Tráfico; el senyor Pedro Arderiu, d’Amics dels Cotxes Veterans, i, finalment, el senyor Juan Casablancas, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Sabadell. Es va brindar per la continuïtat de la prova i va haver-hi el conegut capítol de gràcies.

Els anys següents el Ral·li de l’Aplec de la Salut va anar guanyant en quilòmetres, etapes, categoria i espectacularitat. Dels 27,8 quilòmetres de la primera edició es va passar als 38,2 de la setena edició en dues etapes i fent nit al Mas Badó. I de córrer només pel Vallès Occidental, amb el pas dels anys, el Ral·li també ho va fer per l’Anoia, el Bages, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Maresme, Osona, el Penedès, la Selva, el Solsonès, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental.

Aquest mes d’octubre del 2024, cinquanta-tres anys després de la primera i després de 33 edicions, l’entitat Inspira Arrels recupera el Ral·li Aplec de la Salut.

Ho anuncia com “Un record, una mirada a l’arrel”. Una nova proposta que ressalta el patrimoni local amb una visió més cultural, solidària i inclusiva.

Inspira Arrels aposta per la recuperació del patrimoni sabadellenc i reconeix el valor industrial, cultural i social d’aquests vehicles, peces de col·leccionistes en alguns casos. És un esdeveniment solidari a favor de Ningú Sense Sostre i cultural, amb concerts i activitats de cultura popular i artístiques, recreant la Catalunya postmodernista del 1918 i en què els participants podran gaudir d’un còctel als Jardins de l’Antiga Caixa Sabadell 1859.