Fontada de la Salut 2026

· APLEC DE LA SALUT HISTÒRIC ·

SABADELL | ANUNCIAREM UBICACIÓ PRÒXIMAMENT

Descarregar cartell (jpg)

11 DE MAIG 2026
LLOC: SABADELL | ANUNCIAREM UBICACIÓ PRÒXIMAMENT 

TOT EL DIA A PARTIR DE LES 10H
ACCÉS LLIURE

La FONTADA DE LA SALUT continua essent l’essència i el motor del nostre projecte com a entitat i, enguany, pren un significat especial com a homenatge a la família en el marc de la commemoració del Dia Internacional de la Família.

Aquesta festa d’època, que ens connecta amb les nostres arrels, la nostra història i la nostra identitat, ens recorda la importància del nucli familiar com a pilar essencial: com el tronc d’un arbre, ens sosté, ens connecta amb els nostres avantpassats i fa possible la transmissió de la cultura, el patrimoni, la història i els valors humans, esdevenint també refugi i guia en una societat cada cop més deshumanitzada.

La història serà, un cop més, el fil conductor que donarà forma al relat de la festa. Un relat que cal preservar i reviure, perquè entendre els nostres orígens és clau per mantenir viu el llegat que hem heretat de generació en generació.

La Florència de la Salut serà present amb una recreació històrica situada en el singular entorn de la Font de Cant Rull que enguany acollirà la Fontada de la Salut per restriccions en l’accés al Santuari de la Salut per la PPA. Aquest espai esdevindrà punt de trobada entre CULTURA i NATURA. Antigament, els seus custodis vetllaven pel Santuari; eren gent de camp que treballava les terres i que també feia la capta passant la capelleta per recollir almoines destinades a la Verge. Personatges caracteritzats contribuiran a donar vida a aquesta evocació.

També volem retre homenatge a la cultura catalana, tot compartint-la amb totes les persones que viuen a Sabadell o que formen part de Catalunya des de realitats i procedències diverses, i posant en valor la importància de preservar, cuidar i donar a conèixer la nostra llengua catalana com a part essencial d’aquest llegat.

Convidem tothom a fer un viatge en el temps, a redescobrir altres èpoques i a reconnectar amb la memòria i els records que formen part de la nostra història.

“Reviurem LA FONTADA de la Salut donant bon compte de costelles, botifarres i un bon arròs regant-ho sovint amb llargs tragos de vi” com ens recordava en Marian Burguès en el “Sabadell del meu record”. 

TORNAREM A SER LA FESTA DEL POBLE! UNITS PER LA PAU!

HISTÒRIA

Edició resumida del vídeo ‘Aplec de la Salut, 1934. Autor: Joan Valls Durban. Original AHS: F00005 pel·lícula Pathé Baby, 9,5mm, b/n, sense so. Durada:00:09:43. Veu de Jeroni Oller. Lectura d’un extracte del llibre ‘Sabadell del meu record’ de Marià Burgués. Música d’Issaac Albéniz.

HISTÒRIA DE LA SALUT,
L’APLEC DE MARIÀ BURGUÉS

Llibre “SABADELL DEL MEU RECORD”

Aplec de la Salut. Sabadell, dècada de 1900. Autor: Francesc Pulit Tiana / Arxiu Històric de Sabadell.

“I parlarem de l’Aplec de la Salut. Quina festassa!

El segon diumenge de maig era la diada dels forasters. De bon matí una corrua de carros envaïa tots els camins i les poques carreteres que hi havia de tot el Vallès i la banda de marina.

No hi havia altra carretera que la de Sabadell-Barcelona.

Els carros, amb vela o sense, guarnits amb els coves i garbons i la graella, qui més gran millor, al darrera, anaven fent via a l’Aplec. L’esplanada de la Salut i la font bullien de fadrins i minyones, pagesos i menestrals. Tots riolers, xistosos, donant bon compte de costelles, botifarres i truites, regant-ho sovint amb llargs tragos de vi, qui del clar de marina, qui del negre de Martorell i Sant Cugat.

El fum i la fortor de la carn i tocino embafaven als que sols anaven a fer-hi de mirons. Aquí es ballava al so de guitarres o panderos; allà es cantava amb acompanyament d’acordeon, ferrets i ossets, castanyoles i bandúrries; altres cantaven goigs en la petita capella, atapeïda de fidels d’un dia, produint tot plegat una remor de lo més estrany i inharmònic que pot produir-se.

Poques vegades els mossos de l’Esquadra que es passejaven per tots els llocs de més gatzara havien d’intervenir en baralles o disputes. I això que el sol de primavera i el vi colat eren camps propicis per aitals incidents. La pujada i baixada de la font de la Salut era concorreguda pels joves i noies que tenien bones cames, puix es troba al torrent de can Maurí. Al mig dia una bona part dels forasters que s’havien portat molta minestra preparaven l’arròs amb un fogó de tres pedres.

La capelleta vella, bastant ruinosa, era sempre plena fent-se difícil l’admirar aquells portentosos ex-votos que emplenaven les parets. L’únic quadro apreciable era d’En Margalef, el primer mestre de dibuix que tingué Sabadell en l’escola dels baixos de la Casa de la Vila del carrer de la Rosa. No era una obra d’art, emprò era admirat per la grandària i el record del còlera.

Les taules del torrat -pastes d’ínfima classe- i els sacs d’avellanes, es buidaven abans de marxar els carros en havent dinat. Al camí de la Salut en aquella diada hi havia tot un museu d’esguerrats que fistonejaven el pas de la gent. Tots els esguerrats de la comarca i de lluny ensenyaven braços caragolats, cames estrafetes i llagues i bonys infectes. Les cantarelles apreses per a fer llàstima als vianants es desgranaven contínuament, perquè deixessin caure un xavo o el que fos al barret de l’infortunat pidolaire.

El retorn de la Salut es feia per una forta baixada, a peu, cantant i fent broma, cap a la passera del riu Ripoll (encara no hi havia el pont) i, tot rient, alguns prenien un bany. El carrer de la Salut era guarnit de cap a cap amb pins que hi havien plantat el dia abans, a cada casa dos. Els boscos eren molt espessos i s’havien d’aclarir per treure’n els conills i les guineus. Cada casa pagava sis rals pels dos pins que li pertocaven per a guarnir el carrer, i un cop passat l’Aplec els tenia seus per a fer foc a la llar. La llar de foc era lo primordial d’una casa. De carbó d’alzina els pobres treballadors no en gastaven; un sarrió de sis roves costava deu pessetes, que allavors era una fortuna.

Els carros forasters que havien vingut per l’Aplec, gairebé tots entraven a la vila per anar a prendre cafè a can Cruz, a la Plaça, o a cal Jan. A la nit, ball a totes les sales. Era el ball més bo de l’any.

El dilluns de l’Aplec, es celebrava la festa dels ocells. La passada pels carrers, acompanyats de Muixins, i a rebre les comissions que venien de Manresa, Olesa, Monistrol, St. Andreu, etc.

Acompanyats amb la cobla, al tablado que s’aixecava a mig carrer de la Salut, el jurat, compost dels més inteligents ocellaires d’aquí i representació d’algun de fora, escoltava i adjudicava els premis als passarells, pinçans, verdums i caderneres, etc., que més bé cantaven. A la una de la tarda magnífic ball de dematí -com ne deien- que era el més lluït de tots. Els ocellaires al cafè fent transaccions, entre copa i copa, pagant-se alguns ocells a preus de tocino al temps de la matança. Els ocells cantadors gairebé tots eren cegos, cegos d’agulla de foc que els bàrbars ocellaires l’havien aplicat amb el trist criteri de què cegos canten més. Pobres bestioletes! Com pagàveu la ignorància dels fanàtics ocellaires.

Fotografia cedida per l’Arxiu Històric de Sabadell.

Durant les festes de l’Aplec els barbers no donaven l’abast a arrissar els caps dels fadrins balladors i les pentinadores a pentinar caps a la moda. Tots els sarauistes de la rodalia compareixien a ballar a Sabadell. Per poca coneixença que es tingués, l’hostatge, cafès, copes, cigars i balls no costaven cap quarto als forasters. Els sabadellencs eren esplèndids. A la nit, ball altra volta, fins a les quatre de la matinada. Si per atzar abans del ball plovia, com que anar mudat plovent per Sabadell que no hi havia aceres, hauria estat un ball fracassat, s’anaven a cercar les balladores i família amb tartana, perquè els vestits arribessin sense avaries. Algun any costaren tant les tartanes com la catifa del saló i l’orquestra.

L’Aplec era la festa més grossa de l’any. Aquells dies tothom era ric. En tavernes, cafès, sales de ball i distraccions de tota mena, d’aquell temps, tot anava a vessar. les gassoses petaven per tot; les coques ensucrades embafaven, l’olor del rostit omplia totes les cases i traspuava fins al carrer. Calia menjar a l’entrada o al pati, amb taules improvisades; no s’hi cabia en els llocs usuals.

El dimarts eren pocs els teixidors que treballaven. Hi havia molta mandra i bocassa. Molts forasters encara eren a la vila i remataven la festa anant a fora a berenar per treure el baf del rostit. A can Punyigo, Arnella, Corrals, i altres cases dels encontorns que acceptaven hostes a berenar, s’omplien de gom a gom.”

La Florència de La Salut

El pas de la Florència per la Salut –de 1913 a 1954- quedarà sempre més vinculat amb el renaixement del Santuari.

En quedar allunyat de la població, els anomenats custodis tenien cura de la vigilància del Santuari de la Salut. Eren gent camperola que cuidaven les terres i també passaven la capelleta per recollir almoines per la Verge.

El Santuari era molt pobre i no donava pel sosteniment dels custodis, que havien de treballar de sol a sol en les feines del camp. No hi havia ni llum elèctrica, ni aigua potable, que s’havia d’anar a buscar a la font de la riera de can Canyomeres.

La Florència va viure plenament la vida del Santuari: les primeres hores d’oblit i abandó; les angoixes de la destrucció i de la persecució i, finalment, les glorioses anyades de la seva més esplendent floració. També acceptava de tot cor tants sacrificis i privacions, només pel goig de poder estar prop de la Mare de Déu. Molt acurada li feia pena la pobresa irremeiable del temple, especialment en les festes importants.

…
L’any 1927, per renúncia del seu germà, la Florència va esdevenir la responsable única de la custòdia del Santuari. La indiscutible continuadora d’aquest càrrec que, lliure de tot interès especulatiu, va dignificar i elevar a un ordre més ennoblidor. La Florència es va dedicar de cos i ànima a tenir cura de la defensa i sosteniment del Santuari i a vetllar per l’esplendor del culte a la Mare de Déu de la Salut. Quan algú la convidava a alguna festa familiar o altra tipus de celebració, sempre responia: “Res de la vida em fa il·lusió, fora del Santuari”.
.
Era fàcil veure-la, cap a migdia, caminar pausadament pels carrers de Sabadell amb la il·lusió de guanyar alguna almoina per la Mare de Déu de la Salut. Trucava a cases de famílies conegudes. Eren molts que l’haurien convidat a dinar, però ella refusava la invitació. No era això el que ella volia, tant sols una almoina. La demanava amb paraules afectuoses i persuasives i era difícil negar-si. Tenia fama de pidolaire, però sempre justificava el seu fer amb la frase: “No és per mi el que em donen, sinó que és per la Mare de Déu”.
.
Florència Marcet i Llobet va néixer a Viladecavalls, el 24 d’agost de 1875, en una família de pagesos amb fermes creences cristianes. Es guanyaven la vida anant a vendre els seus productes agrícoles als mercats de Terrassa o Sabadell. Va ser educada, amb rigidesa, assolint la devoció i la fe cristianes que la van acompanyar tota la vida. També tenia una gran estima i respecte pels seus pares. De ben joveneta ja els ajudava a la parada del mercat.
.
De caràcter afable i bondadós, ben aviat es va guanyar la simpatia de molta gent que li buidaven la parada. Ja en edat de casar-se va tenir un pretendent formal, però que no va gaudir del consentiment dels seus pares. Per no donar-los un disgust, el va refusar. La Florència es va quedar soltera.
.
La Florència va arribar a la Salut l’any 1913, tenia 37 anys. El seu germà Josep es feia càrrec de la custòdia. Tota la família es va traslladar al Santuari. Allà va iniciar una nova vida que la duria a ser, durant 41 anys, una de les persones més importants per la custòdia de la Salut.
.
Va viure amb joia moments molt emotius, com la renovació del temple amb la construcció del cambril de la verge i la nova sagristia que varen ser inaugurades per l’Aplec de 1928.
.
També va viure les tràgiques jornades de juliol de 1936. El matí del diumenge 22 de juliol, quan encara fumejaven les ruïnes dels temples de la ciutat, una multitud d’exaltats i revoltosos, es va traslladar a la Salut amb camions carregats de gasolina. No van deixar res sense cremar. La imatge de la verge no prenia a les flames. Per aconseguir-ho, la van estavellar a cops de pic. A l’enèsim cop de pic, un fragment de la mà dreta de la verge va anar a parar lluny del foc. La Florència el va recollir i el va guardar amb zel.
.
Lluny de fugir, la Florència, es va quedar a la Salut, on va treballar fins arribar a viure i veure la reconstrucció del Santuari.
.
La mort li va arribar l’any 1954, als 78 anys. Els seus successors, els germans Paré Pladevall, la van cuidar fins el darrer alè.
.
Autor de l’article: Jaume Barberà
.
Llegir l’article original: https://jaumebarbera.wordpress.com/2025/08/30/la-florencia-de-la-salut/

PROGRAMA

ANUNCIAREM HORARI D’ACTIVITATS PRÒXIMAMENT

Aviat publicarem els horaris del programa. Esteu atents.

Programació i serveis subjectes a canvis.
No es permet entrar begudes alcohòliques. L’organització es reserva el dret d’admissió.

CONCERTS

Concert-ball folk amb Joan Pol Duet

Amb taller previ per a totes les edats.
.
Ballada participativa i oberta a tothom amb taller de danses previ. En Pol Aumedes i en Joan Codina Vila ensenyaran els passos bàsics d’una manera fàcil i divertida perquè, després, tothom pugui gaudir del concert-ball sense quedar-se quiet.

…
A través de les composicions d’en Pol Aumedes, ballarem danses tradicionals ben diverses de casa nostra i del ball folk europeu: xampanyes, polques, pasdobles, sardanes, bourrées…
.
El ball folk recupera l’esperit de les festes populars: música en directe, dansa compartida i ganes de trobar-se. Una proposta ideal per venir a passar el dia en família, fer nous amics i viure una experiència col·lectiva, viva i acollidora. No cal experiència ni parella, només ganes de participar!

Boubacar Cissokho

Boubacar Cissokho arriba des de França per oferir-nos una experiència musical d’una bellesa hipnòtica, on la tradició i la sensibilitat contemporània es troben en un diàleg profund i captivador.

…
Músic senegalès i hereu d’una nissaga de griots, Boubacar fa cantar la seva kora com si fos un veritable univers en moviment. Les seves mans, àgils i precises, teixeixen melodies que semblen sorgir d’un altre temps: la kora —a mig camí entre arpa i llaüt— es transforma sota els seus dits en un teler sonor ple de matisos, ressonàncies i emoció pura.
.
Nascut a Marssassoum, a la regió de Casamance, Boubacar va créixer envoltat de música. Fill del reconegut mestre de kora Lankandia Cissokho, va començar a tocar aquest instrument amb només 13 anys. La seva formació es va enriquir a Mali, on durant set anys va aprofundir en l’art de la kora al costat del seu cosí, el virtuós Ballaké Sissoko, una de les grans figures internacionals del gènere. En aquest entorn privilegiat també va coincidir amb el llegendari Toumani Diabaté, amb qui va oferir el seu primer concert l’any 2007.
.
El seu recorregut l’ha portat per diversos països de l’Àfrica occidental abans de tornar al Senegal i, més endavant, establir ponts amb l’escena musical europea. Des del 2012 col·labora amb Yann Tambour i el projecte Stranded Horse, amb qui ha girat internacionalment i ha participat en l’àlbum Luxe.
.
Tot i la seva joventut, Boubacar Cissokho és avui una de les veus més brillants de la música mandinga. El seu directe és una invitació a escoltar amb el cor: un viatge sonor on la kora no només acompanya, sinó que parla, respira i emociona.

Alba Bioque & Muchacho Serviole · COP D’ÀNIMA

El duet format per l’Alba Bioque i el Muchacho Serviole proposa un viatge musical que neix de les arrels del flamenc, la rumba catalana i dialoga amb la música contemporània. Amb una posada en escena íntima i emotiva, combinen tradició i modernitat a través d’un repertori que transita entre allò popular i allò propi.

…
Des del bolero fins a la rumba, amb aires de soul i funk, el viatge musical d’aquest projecte et convida a redescobrir la sonoritat mediterrània de tots els temps, reinterpretada des d’un present de recerca i fusió estilística. La seva proposta destaca per la sensibilitat interpretativa, la força expressiva i una original estètica sonora.
.
Alba Bioque Cantant i compositora amb una “veu de vellut” expressiva i versàtil que traspassa la pell, Alba Bioque fusiona el flamenc amb la música mediterrània i la cançó d’autor contemporània. La seva trajectòria es caracteritza per la profunditat emocional, la sensibilitat interpretativa i una presència escènica intensa que connecta immediatament amb el públic i no el deixa indiferent. Ha desenvolupat projectes propis on la música dialoga amb la memòria, la identitat i la cultura, destacant-se per la seva capacitat de combinar tradició i modernitat amb un estil personal i inconfusible.
.
Muchacho Serviole Gitano català considerat el “millor ventilador” de la rumba catalana. Ha emprès un llarg viatge per tot el món, des de la seva rumba natal acompanyant formacions musicals com Peret, Los Amaya, La Troba Kung Fu, Macaco, entre altres. Ha traslladat el seu estil original i inconfusible a diversos gèneres de la música festiva, deixant sempre la seva empremta sonora. A més, lidera el seu projecte personal de composició “Muchacho y los Sobrinos”, on combina tradició, innovació i personalitat pròpia per crear música que connecta amb públics de totes les edats.

Sergi Estella

Sergi Estella és la “One Man Band” de Rubí (Barcelona), un artista únic capaç de transformar qualsevol objecte en música. Multiinstrumentista incansable, toca la bateria amb els peus mentre fa sonar instruments creats per ell mateix: des d’una escombra elèctrica fins a una guitarra construïda amb llaunes de cervesa.

…
El seu univers musical beu del blues, el folk i el rock, però el que realment el fa destacar és la seva essència crua i autèntica. Amb una posada en escena sorprenent i uns instruments totalment fora del convencional, Sergi Estella aconsegueix captivar el públic des del primer moment.
.
Amb el seu últim disc, Blood Like Wine, ha recorregut escenaris i festivals d’arreu d’Europa, consolidant un directe enèrgic, genuí i inoblidable. El seu talent i originalitat també han estat reconeguts internacionalment amb el premi C.B.Gitty International de Nova Orleans.
.
No deixeu escapar l’oportunitat de viure una experiència musical diferent. Sergi Estella “One Man Band” no és només un concert: és un espectacle sorprenent, amb un so i un llenguatge propis que no deixen ningú indiferent.

Bratia
Balkan Gypsy Jazz · World Music

Jugant amb les tradicions des de 2020: Balkan Pompe Ignition!
.
Bratia convida al despertar del somni hivernal de la cultura i la tradició europees, amb coratge, coneixement i una visió actualitzada.

…
Un univers sonor que celebra el moviment, la llibertat i la germanor entre cultures. Amb la mirada cap a l’Est i un so a mig camí entre la tradició i la modernitat, el quintet establert a Barcelona —un col·lectiu internacional format per cinc nacionalitats— té un únic objectiu: que el públic redescobreixi quelcom que porta a la sang, a l’arrel, al seu ADN. Música, cultura, tradició… vida.
.
La barreja entre la música tradicional dels Balcans, Europa de l’Est i Orient Mitjà, a més de la personalitat única de les composicions pròpies de la banda, fan d’aquest quintet una sensació única, una experiència sònica extraordinària. O com suggereix el propi nom de la banda d’origen eslau, una germandat… BRATIA.
.
El quintet barceloní Bratia neix del desig del contrabaixista serbi Ivan Kovačević de fusionar dos mons musicals ben diferenciats en una proposta frenètica. El paisatge sonor infinitament ric dels Balcans es troba amb l’energia, la sobrietat i la precisió del gypsy jazz, units pel nomadisme de la música rom per crear un còctel explosiu que no deixarà ningú indiferent.
.
Com un dels pilars de l’emblemàtica Barcelona Gipsy Balkan Orchestra, amb una experiència acumulada en més de 35 països al llarg dels anys, Kovačević, juntament amb els seus companys de batalla habituals, el percussionista grec Stelios Togias i el violinista català Pere Nolasc Turu, s’embarquen en aquesta aventura formant un quintet amb dos guitarristes forjats en el llegat de Django Reinhardt. El mallorquí Biel Ballester, artista internacional que porta anys arrasant públics arreu del món amb el trio sota el seu propi nom, i Victor Paradis, un prometedor jove guitarrista d’origen franco-canadenc que en poc temps s’ha fet un lloc destacat a l’escena musical de Barcelona.

.
No deixeu escapar l’oportunitat de viure una experiència musical diferent. Sergi Estella “One Man Band” no és només un concert: és un espectacle sorprenent, amb un so i un llenguatge propis que no deixen ningú indiferent.

RECREACIÓ HISTÒRICA

Florència de la Salut · Recreació històrica i teatral de petit format

Una actriu, una cantant i una presentadora donen vida a “Florència de la Salut”, una peça escènica íntima i emotiva que ret homenatge a la dona que durant 41 anys va ser la custòdia del Santuari de la Salut.

…
A través de la paraula, el cant i la interpretació, l’obra ens apropa a la figura de la Florència: una dona senzilla, constant i profundament compromesa amb el seu entorn. Fidel al seu lloc fins i tot en temps d’adversitat, esdevingué una presència estimada i imprescindible per a moltes generacions.
.
La proposta està interpretada per Carrie Dorca, actriu, activista cultural i creadora escènica amb una àmplia trajectòria en projectes de teatre, performance i divulgació literària, on explora el llenguatge del cos i la paraula com a eina d’expressió i emoció.
.
L’acompanya Montserrat J. Sorribes, artista multidisciplinària amb una llarga trajectòria com a pintora i creadora. Ha exposat internacionalment i desenvolupa projectes que combinen pintura, performance, poesia i música, amb una mirada creativa i col·lectiva.
.
Amb cançons, poemes i un monòleg ple de sensibilitat, aquesta representació ens convida a redescobrir el valor de la cura, la permanència i la memòria compartida.
.
Una proposta delicada i propera que connecta passat i present en un entorn carregat de significat.

Petita Recreació Històrica de “Fadrins, Minyones i Pagesos”

Carrosses, carros i personatges caracteritzats seran també partícips de la festa en el Santuari de la Salut.

…
“I parlarem de l’Aplec de la Salut. Quina festassa! L’esplanada de la Salut i la font bullien de fadrins i minyones, pagesos i menestrals. Tots riolers, xistosos, donant bon compte de costelles, botifarres i truites, regant-ho sovint amb llargs tragos de vi, qui del clar de marina, qui del negre de Martorell i Sant Cugat.”
.
Llibre “SABADELL DEL MEU RECORD” de Marià Burgués

EXHIBICIONS I JOCS

Exhibició de Forja Tradicional · L’art del ferro viu

En el marc de la Fontada de la Salut, una celebració que recupera les nostres arrels i els sabers antics, et convidem a fer un viatge en el temps a través del foc, el metall i la força de les mans.

…
De la mà de Fantastic Factory Studio, la forja pren vida com antigament: ferro roent, el so del martell sobre l’enclusa i la transformació de la matèria en eines i peces úniques. Durant l’exhibició podràs descobrir com neixen ganivets tradicionals, puntes de fletxa, falçs i altres eines de camp, tal com es feien en temps passats.
.
Més que una demostració, és una trobada amb l’essència de l’ofici: observaràs cada pas del procés artesanal, des de l’escalfament de l’acer fins al tremp final, entenent el valor del treball fet a mà i la connexió directa amb els materials.
.
A més, Fantastic Factory Studio mostrarà la seva feina en la creació de peces com ganivets bushcraft, destrals d’inspiració víkinga, elements medievals i escultures, combinant tradició i creativitat contemporània.
.
La Fontada de la Salut es converteix així en un espai per redescobrir oficis que han donat forma a la nostra història, posant en valor l’artesania, la paciència i el coneixement transmès de generació en generació.
.
Una experiència autèntica que desperta els sentits i ens recorda com es feien les coses… quan tot començava amb foc i acer.

Jocs entorn als càntirs amb Amics del Museu del Càntir d’Argentona

Des d’Argentona, arriben els Amics del Museu del Càntir amb una proposta refrescant i participativa per a totes les edats.

…
Un taller dinàmic amb càntirs plens d’aigua, on petits i grans podran jugar, experimentar i divertir-se a través de jocs tradicionals i activitats en moviment.
.
Amics del Museu del Càntir d’Argentona, és una entitat cultural que treballa per preservar i difondre la tradició del càntir i el patrimoni del museu. Organitzen activitats com la Festa del Càntir i iniciatives educatives arreu del territori.
.
Amb aquesta proposta recuperem els jocs populars vinculats al càntir, recordant quan aquests objectes formaven part del dia a dia i també del joc. Una manera fresca, divertida i col·lectiva de connectar amb la nostra cultura.

Teixint puntes de coixí

Puntaires vingudes d’arreu arriben per omplir la Fontada de la Salut d’art, tradició i molta paciència! Ens oferiran una mostra en directe de puntes de coixí amb boixets, una tècnica artesanal que va néixer a Europa al segle XVI i que, des d’aleshores, s’ha mantingut com a patrimoni viu i molt arrelat a Catalunya. Amb fils i fins a 100 boixets alhora, creen autèntiques obres d’art fetes a mà.

…
Tradicionalment transmès de generació en generació, aquest ofici no només conserva un llegat antic, sinó que també fa comunitat, connecta persones i pobles d’arreu del territori català, i ens recorda el valor de crear amb calma i detall.
.
Vine a gaudir d’aquesta mostra única, apropa’t a veure com treballen i descobreix un ofici que continua bategant gràcies a les mans i el cor de les puntaires.

ESPAI GASTRONÒMIC

Tast de vins Rabassaires

En el marc incomparable del Santuari de la Salut, la Fontada esdevé l’escenari d’una experiència enològica exclusiva que convida a reconnectar amb el paisatge, la història i l’essència del vi. Aquesta proposta ofereix un tast guiat de quatre vins del projecte Rabassaires, una iniciativa que reivindica l’herència vitivinícola del Vallès Occidental.

…
A finals del segle XIX, aquesta comarca es distingia per la seva especialització en el cultiu de la vinya, fins que l’impacte devastador de la fil·loxera va marcar un punt d’inflexió i va conduir al progressiu declivi del sector.
.
Inspirat en la figura dels antics rabassaires —viticultors que treballaven la terra sota el contracte de rabassa morta—, el projecte recupera avui espais en desús per retornar-los el seu valor agrícola, cultural i paisatgístic, integrant la vinya en entorns urbans i periurbans amb una mirada contemporània i arrelada al territori.
.
El tast convida a descobrir quatre vins que expressen amb elegància i autenticitat el caràcter de la terra. Elaborats amb respecte pels ritmes naturals, veremats manualment i amb una màxima atenció al celler, cada vi esdevé una interpretació sincera del seu origen.
.
Una experiència sensorial refinada que transcendeix el tast per esdevenir un viatge a la memòria i a la identitat vitivinícola del territori, en un entorn de gran valor patrimonial i natural.

.

Preu tast 4 vins: 10€
(compra de tiquets a Rabassaires en la carpa de l’organització)

Dinar Popular
Arròs de la Fontada de la Salut

Perquè la festa no només s’escolta… també es tasta. A l’Aplec de la Salut, tal com explicava Marià Burguès, la gent hi pujava amb menjar i fogons, i el dinar es convertia en una gran festa compartida: arròs, brases, riures i música a l’aire lliure.

…
Avui ja no podem cuinar com abans, però l’esperit continua ben viu.
.
Us convidem a gaudir d’un gran dinar popular amb arròs acabat de fer, a preu popular, cuinat en directe per Bliss en un espai natural envoltat d’oliveres centenàries. Un àpat per reunir-nos, fer gana de festa i deixar-nos portar per l’ambient.
.
Menjar bé, compartir taula i allargar la sobretaula amb els concerts i música en viu.
.
Vine amb gana, amb amics o en família, i fes del dinar part de l’experiència!

.

Compra de tiquets en la carpa de l’organització.

Servei de Barra

A la barra de la Fontada de la Salut estarà gestionada per VADE música, una sala nascuda a Sabadell amb una llarga trajectòria dins l’escena musical, coneguda pel seu bon ambient i la seva aposta per la música en directe i els nous talents. Traslladant la seva essència propera i energia perquè no falti el bon rotllo.

Reviu la Fontada 2025

FONTADA DE LA SALUT 2025

Santuari de la Salut | Sabadell

La FONTADA DE LA SALUT és la que dona sentit al nostre projecte com a entitat i, enguany, també reivindica una convivència en pau. La SALUT esdevindrà una fàbrica de somnis per un dia, on el passat, el present i el futur es nodreixen del mateix desig: viure en un món de respecte i harmonia […]

 

REVIU LA FESTA » 

REVIU LA FESTA