Fontada de la Salut
· APLEC DE LA SALUT HISTÒRIC ·
Activitat reprogramada
Per què s’ha reprogramat per tercera vegada l’activitat? Escolta l’àudio…
ACTIVITAT REPROGRAMADA
AVIAT ANUNCIAREM LA DATA
Sabadell
TOT EL DIA A PARTIR DE LES 10H
ACCÉS LLIURE
La FONTADA DE LA SALUT és la que dona sentit al nostre projecte com entitat.
És una festa d’època en què fem una mirada a les nostres ARRELS, la nostra història, memòria i identitat; perquè sols entenent d’on venim podem crear el nostre present, INSPIRAR-NOS i projectar-nos cap al futur.
Serà la mateixa història la que ens faci de fil conductor per teixir el relat de la festa. Una història que mereix ser explicada, recreada i recordada. El Pinyoner tornarà a escena amb una petita RECREACIÓ HISTÒRICA que tindrà lloc en el bressol de Sabadell, d’orígens ibers i romans: el bucòlic enclavament del SANTUARI DE LA SALUT on servirem un maridatge de CULTURA i NATURA.
LA SALUT es convertirà en una FÀBRICA DE SOMNIS per un dia.
En aquesta primera edició vestirem el lloc d’història evocant l’esperit de germanor que es respirava en el Santuari de la Salut de principis del segle XX. Personatges caracteritzats seran també partícips de la festa.
Convidem l’espectador a iniciar un viatge en el temps, descobrir altres èpoques, despertar la memòria i els records de temps passats. I ho farem sota l’amorosa mirada de la nostra estimada i venerada Patrona de Sabadell: LA VERGE DE LA SALUT.
Per participar al Passeig de Marató i Cavalls:
VEURE RECORREGUT i INSCRIPCIONS
“Reviurem LA FONTADA de la Salut donant bon compte de costelles, botifarres i un bon arròs regant-ho sovint amb llargs tragos de vi” com ens recordava en Marian Burguès en el “Sabadell del meu record”.
TORNAREM A SER LA FESTA DEL POBLE!
CARTELL
HISTÒRIA
PROGRAMA
ACTIVITATS
HISTÒRIA
Edició resumida del vídeo ‘Aplec de la Salut, 1934. Autor: Joan Valls Durban. Original AHS: F00005 pel·lícula Pathé Baby, 9,5mm, b/n, sense so. Durada:00:09:43. Veu de Jeroni Oller. Lectura d’un extracte del llibre ‘Sabadell del meu record’ de Marià Burgués. Música d’Issaac Albéniz.
HISTÒRIA DE LA SALUT,
L’APLEC DE MARIÀ BURGUÉS
Llibre “SABADELL DEL MEU RECORD”
Aplec de la Salut. Sabadell, dècada de 1900. Autor: Francesc Pulit Tiana / Arxiu Històric de Sabadell.
“I parlarem de l’Aplec de la Salut. Quina festassa!
El segon diumenge de maig era la diada dels forasters. De bon matí una corrua de carros envaïa tots els camins i les poques carreteres que hi havia de tot el Vallès i la banda de marina.
No hi havia altra carretera que la de Sabadell-Barcelona.
Els carros, amb vela o sense, guarnits amb els coves i garbons i la graella, qui més gran millor, al darrera, anaven fent via a l’Aplec. L’esplanada de la Salut i la font bullien de fadrins i minyones, pagesos i menestrals. Tots riolers, xistosos, donant bon compte de costelles, botifarres i truites, regant-ho sovint amb llargs tragos de vi, qui del clar de marina, qui del negre de Martorell i Sant Cugat.
El fum i la fortor de la carn i tocino embafaven als que sols anaven a fer-hi de mirons. Aquí es ballava al so de guitarres o panderos; allà es cantava amb acompanyament d’acordeon, ferrets i ossets, castanyoles i bandúrries; altres cantaven goigs en la petita capella, atapeïda de fidels d’un dia, produint tot plegat una remor de lo més estrany i inharmònic que pot produir-se.
Poques vegades els mossos de l’Esquadra que es passejaven per tots els llocs de més gatzara havien d’intervenir en baralles o disputes. I això que el sol de primavera i el vi colat eren camps propicis per aitals incidents. La pujada i baixada de la font de la Salut era concorreguda pels joves i noies que tenien bones cames, puix es troba al torrent de can Maurí. Al mig dia una bona part dels forasters que s’havien portat molta minestra preparaven l’arròs amb un fogó de tres pedres.
La capelleta vella, bastant ruinosa, era sempre plena fent-se difícil l’admirar aquells portentosos ex-votos que emplenaven les parets. L’únic quadro apreciable era d’En Margalef, el primer mestre de dibuix que tingué Sabadell en l’escola dels baixos de la Casa de la Vila del carrer de la Rosa. No era una obra d’art, emprò era admirat per la grandària i el record del còlera.
Les taules del torrat -pastes d’ínfima classe- i els sacs d’avellanes, es buidaven abans de marxar els carros en havent dinat. Al camí de la Salut en aquella diada hi havia tot un museu d’esguerrats que fistonejaven el pas de la gent. Tots els esguerrats de la comarca i de lluny ensenyaven braços caragolats, cames estrafetes i llagues i bonys infectes. Les cantarelles apreses per a fer llàstima als vianants es desgranaven contínuament, perquè deixessin caure un xavo o el que fos al barret de l’infortunat pidolaire.
El retorn de la Salut es feia per una forta baixada, a peu, cantant i fent broma, cap a la passera del riu Ripoll (encara no hi havia el pont) i, tot rient, alguns prenien un bany. El carrer de la Salut era guarnit de cap a cap amb pins que hi havien plantat el dia abans, a cada casa dos. Els boscos eren molt espessos i s’havien d’aclarir per treure’n els conills i les guineus. Cada casa pagava sis rals pels dos pins que li pertocaven per a guarnir el carrer, i un cop passat l’Aplec els tenia seus per a fer foc a la llar. La llar de foc era lo primordial d’una casa. De carbó d’alzina els pobres treballadors no en gastaven; un sarrió de sis roves costava deu pessetes, que allavors era una fortuna.
Els carros forasters que havien vingut per l’Aplec, gairebé tots entraven a la vila per anar a prendre cafè a can Cruz, a la Plaça, o a cal Jan. A la nit, ball a totes les sales. Era el ball més bo de l’any.
El dilluns de l’Aplec, es celebrava la festa dels ocells. La passada pels carrers, acompanyats de Muixins, i a rebre les comissions que venien de Manresa, Olesa, Monistrol, St. Andreu, etc.
Acompanyats amb la cobla, al tablado que s’aixecava a mig carrer de la Salut, el jurat, compost dels més inteligents ocellaires d’aquí i representació d’algun de fora, escoltava i adjudicava els premis als passarells, pinçans, verdums i caderneres, etc., que més bé cantaven. A la una de la tarda magnífic ball de dematí -com ne deien- que era el més lluït de tots. Els ocellaires al cafè fent transaccions, entre copa i copa, pagant-se alguns ocells a preus de tocino al temps de la matança. Els ocells cantadors gairebé tots eren cegos, cegos d’agulla de foc que els bàrbars ocellaires l’havien aplicat amb el trist criteri de què cegos canten més. Pobres bestioletes! Com pagàveu la ignorància dels fanàtics ocellaires.
Fotografia cedida per l’Arxiu Històric de Sabadell.
Durant les festes de l’Aplec els barbers no donaven l’abast a arrissar els caps dels fadrins balladors i les pentinadores a pentinar caps a la moda. Tots els sarauistes de la rodalia compareixien a ballar a Sabadell. Per poca coneixença que es tingués, l’hostatge, cafès, copes, cigars i balls no costaven cap quarto als forasters. Els sabadellencs eren esplèndids. A la nit, ball altra volta, fins a les quatre de la matinada. Si per atzar abans del ball plovia, com que anar mudat plovent per Sabadell que no hi havia aceres, hauria estat un ball fracassat, s’anaven a cercar les balladores i família amb tartana, perquè els vestits arribessin sense avaries. Algun any costaren tant les tartanes com la catifa del saló i l’orquestra.
L’Aplec era la festa més grossa de l’any. Aquells dies tothom era ric. En tavernes, cafès, sales de ball i distraccions de tota mena, d’aquell temps, tot anava a vessar. les gassoses petaven per tot; les coques ensucrades embafaven, l’olor del rostit omplia totes les cases i traspuava fins al carrer. Calia menjar a l’entrada o al pati, amb taules improvisades; no s’hi cabia en els llocs usuals.
El dimarts eren pocs els teixidors que treballaven. Hi havia molta mandra i bocassa. Molts forasters encara eren a la vila i remataven la festa anant a fora a berenar per treure el baf del rostit. A can Punyigo, Arnella, Corrals, i altres cases dels encontorns que acceptaven hostes a berenar, s’omplien de gom a gom.”
APLEC I ROMERIA
Carro guarnit, guanyador del segon premi el dia de l’Aplec de la Salut. Sabadell 15 de maig 1944. Autor: Joan Balmes i Benedicto / Arxiu Històric de Sabadell.
Els aplecs són trobades que normalment tenen lloc cada any, en una data i un lloc concret, que, amb cerimònies, danses i àpats els converteixen en una festa lúdica i social. Així mateix, els romiatges o romeries, que són recorreguts i peregrinacions fets conjuntament per la gent per uns mateixos camins, esdevenen aplecs en el lloc de trobada. A Sabadell s’hi han celebrat aplecs i romiatges des de l’antiguitat, com el de la Salut.
EL PINYONER
EL PINYONER. Fotografia de la Font de la Salut, amb el personatge, el carro amb els càntirs i el gos. Autor: Pere Grau (Philips) de l’Arxiu Fotogràfic de la Unió Excursionista de Sabadell. Correspon a la primeria del segle XX.
El Pinyoner era un personatge sabadellenc (segons ens explica Josep Rosell) que havia fet de boscater, motiu pel qual se l’anomenava així. Vivia en un casal del carrer de les Valls, que feia un queixal, concretament al número 47. Tenia una somera i carret mig desballestat, en el qual hi havia unes fustes amb forats per a col·locar-hi els càntirs. Anava cada dia, matí i tarda a la font de la Salut que en aquella època era la de més anomenada del rodal. El Pinyoner anava pels carrers de Sabadell recollint càntirs, els omplia a la font i els tornava als propietaris que li pagaven alguna cosa pel treball, més com una mena de caritat que per la feina i es diu que el lloguer que pagava del casalot on vivia el pagava portant aigua al propietari. Autor: Lluís Fernàndez López 25 de gener de 2025.
PROGRAMA
CASTELLAR DEL VALLÈS
10:00 Passeig Reivindicatiu a Cavall i Carro de Marató
Reivindiquem la conservació i recuperació dels camins històrics.
Recorregut: Camins de terra de Castellar. Apte sols per cavalls i carros de marató amb rodes de goma.
(Cal inscripció prèvia) INSCRIPCIÓ
ESPLANADA DE LES TRES FONTS DE LA SALUT
10:30 Exhibició i Taller de Bitlles Catalanes
Club de Bitlles Catalanes ‘Va, Tornem-hi’ (Palau-solità i Plegamans)
ESPLANADA DE LES OLIVERES I PORXO
11:15 Petita Recreació Històrica de “Fadrins, Minyones i Pagesos”
Personatges caracteritzats seran també partícips de la festa provinents de Terrassa, Igualada, Badalona i d’arreu.
11:30 Mostra de dansa tradicional d’Esbart Dansaire
Esbart Ciutat Comtal (Barcelona)
12:00 Taller i Ballada de Folk Català
Anaís Falcó i Allona Riera (Sabadell i Martinet)
13:00 Recorregut Enomusical de la DO Catalunya
Tast de vins de la DO Catalunya amb acompanyament musical de l’Anaís Falcó. Activitat reservada per 50 places.
(Cal inscripció prèvia el mateix dia en la carpa de l’organització).
ESPLANADA DE LES TRES FONTS DE LA SALUT
14:30 Música Folk i de Taverna
Nil Tejedor i Jordi Cardona (Barberà del Vallès i Lluçanès)
16:30 Recreació Històrica del Pinyoner
El Pinyoner era un personatge sabadellenc que havia fet de boscater. Tenia una somera i carret mig desballestat, en el qual hi havia unes fustes amb forats per a col·locar-hi els càntirs. Anava cada dia, matí i tarda a la font de la Salut que en aquella època era la de més anomenada del rodal. Anava pels carrers de Sabadell recollint càntirs, els omplia a la font i els tornava als propietaris.
17:00 Xou de Màgia familiar
Alexander Main (Sabadell)
18:15 Taller de Màgia
Alexander Main (Sabadell)
18:45 Taller de Bastons
Colla Bastonera de Sabadell (Sabadell)
19:30 Jam Flamenca
“Juerga flamenca” espontània i participativa.
20:30 CONCERT “ARRELS i ALES”
Alba Bioque i Miquel Ubach (Vacarisses i Barcelona)
ESPAI GASTRONÒMIC
Botifarrada i Paella Popular.
Servei de begudes i entrepans.
Venda de tiquets al públic el mateix dia a la parada corresponent.
COM ARRIBAR I PÀRQUING
SERVEI ESPECIAL DE LA LÍNIA L4
Es preveu un reforç puntual de la línia L4 per anar i tornar a La Salut. La parada més propera per accedir a La Salut és la del Cementiri. Consultar a https://www.tus.es/index.php/es/ els horaris de les línies L4 i L14, així com les línies centrals L1, L2 i L3 que enllacen amb la L4 a la Salut en la parada de l’Estació Centre de la Renfe.
El públic en general podrà fer ús del PÀRQUING DEL CEMENTIRI.
https://maps.app.goo.gl/uw8ptqa5TAMVDsrGA
Programació i serveis subjectes a canvis.
No es permet entrar begudes alcohòliques. L’organització es reserva el dret d’admissió.
La Fontada als mitjans
TV Sabadell Vallès
Ràdio TeleTaxi
Diari de Sabadell
Ràdio Sabadell 94.6
ACTIVITATS
Castellar del Vallès
Passeig Reivindicatiu a Cavall i Carro de Marató
Amb aquesta activitat reivindiquem la conservació i recuperació dels camins històrics
Es tracta d’un passeig entre amics, però per poder gaudir d’aquesta gran experiència plegats amb seguretat i vetllar alhora pel benestar dels animals, ens ajudarà que feu la inscripció prèvia per organitzar el passeig, donat que les places seran limitades.
Recorregut: Camins de terra de Castellar (Apte sols per cavalls i carros de marató amb rodes de goma)
Santuari de la Salut, Esplanada de les Oliveres i Porxo
Recreació Històrica del Pinyoner
El Pinyoner era un personatge sabadellenc que havia fet de boscater. Tenia una somera i carret mig desballestat, en el qual hi havia unes fustes amb forats per a col·locar-hi els càntirs. Anava cada dia, matí i tarda a la font de la Salut que en aquella època era la de més anomenada del rodal. Anava pels carrers de Sabadell recollint càntirs, els omplia a la font i els tornava als propietaris.
Petita Recreació Històrica de “Fadrins, Minyones i Pagesos”
Carrosses, carros, cavalls, i personatges caracteritzats seran també partícips de la festa en el Santuari de la Salut provinents de Terrassa, Igualada i Badalona i d’arreu.
“I parlarem de l’Aplec de la Salut. Quina festassa! L’esplanada de la Salut i la font bullien de fadrins i minyones, pagesos i menestrals. Tots riolers, xistosos, donant bon compte de costelles, botifarres i truites, regant-ho sovint amb llargs tragos de vi, qui del clar de marina, qui del negre de Martorell i Sant Cugat.”
Llibre “SABADELL DEL MEU RECORD” de Marià Burgués
Mostra de dansa tradicional Esbart Ciutat Comtal
Veurem als dansaires interpretar diverses danses tradicionals amb vestuari de les primeries del segle XX.
Des de la seva creació, l’any 1959, la feina de l’Esbart Ciutat Comtal ha estat marcada pel respecte a la dansa d’arrel popular i tradicional, treballant també des del vessant coreogràfic amb músiques de nova creació i complint sempre amb les exigències que el fet escènic imposa, seguint una línia de treball des del rigor i el compromís, determinant una notable trajectòria en el grup i duent a terme la presentació de diversos espectacles de dansa tradicional i de nova creació.
Taller i Ballada de Folk Català
Ballar és una forma de compartir i fer-ho amb danses tradicionals ens aporta la possibilitat d’endinsar-nos en un món de diversió que ens connecta amb el territori i amb una manera molt natural de relacionar-nos, intergeneracionalment i amb codis que ens enllacen a la pròpia història i present.
Es tracta d’una animació, un ball dinamitzat, conduït per Allona Riera, amb la música en directe de violí i veu d’Anaís Falcó.
Recorregut ENOMUSICAL de la DO Catalunya
Recorregut ENOMUSICAL pel territori vitivinícola català de la mà de la Denominació d’Origen Catalunya. Tasta, sent i viu els vins de la DO Catalunya amb el millor acompanyament musical.
Un tast de vi molt especial. A mesura que tastem els vins tots serem partícips d’una experiència completa a partir de cançons que es crearan al moment a partir de les nostres percepcions, a més d’algunes cançons que ens enllacen amb la cultura del vi.
Violí i veu:
Anaís Falcó
Esplanada de les Tres Fonts de la Salut
CONCERT “ARRELS i ALES”
Un viatge musical entre cultures, memòria i arrels vives que neix de la trobada entre la cultura popular catalana i la tradició flamenca; del desig de retre homenatge a les múltiples identitats que habiten el nostre territori, evocant la història dels pobles, la dignitat de la migració i la força d’aquells que mantenen vives les seves arrels sense renunciar al vol.
La proposta musical és una travessia emocional i poètica que parla de l’exili, de la postguerra, del dolor i de l’esperança; de la dona com a portadora de vida i memòria, i de la identitat com un territori mestís. Un repertori que viatja entre l’havanera i la buleria, entre la rumba catalana i la copla, teixint un relat que no renega de cap arrel, sinó que celebra el mestissatge des de la dignitat de cada poble.
Des dels ecos de les corrandes fins al duende i la poètica jonda de les veus flamenques, Arrels i Ales canta als mèrits de la resistència, l’exili, l’acollida, el mestissatge cultural i la memòria emocional d’aquells que van travessar fronteres –geogràfiques i simbòliques– per bastir una vida amb més possibilitats de ser, i d’oferir al món la seva millor essència.
Arrels i Ales és un cant d’amor a la diversitat. Un viatge entre el sud i el nord, entre la terra i el cel. Entre allò que vam ser, allò que som i allò que estem construint.
Veu:
Alba Bioque
Guitarra:
Miquel Ubach
Música Folk de Taverna
Pasturant, feinejant i corrent plegats diferents indrets del Pirineu, en Nil Tejedor i en Jordi Cardona van anar aprenent cançons i forjant un repertori heretat dels vells cantadors de les comarques pirinenques. Pastors, cantaires i gent d’esperit alegre els han transmès aquelles cançons que es cantaven i que encara es canten per aquells racons de món quan la gent es troba, està cofoia i té ganes de passar una bona estona.
Mentre dinem i com a sobretaula, en Nil i el Jordi ens oferiran una mostra d’aquestes cançons de muntanya des de la visió que la música no és un art, sinó una forma de viure i conviure arrelada al territori.
Guitarra, acordió i veu:
Jordi Cardona
Culleres de fusta i veu:
Nil Tejedor
Xou de Màgia familiar
Preparats per viure la màgia?
L’Alexander Main, està preparat per crear records divertits i sorprenents que perduraran a la teva memòria. Un espectacle interactiu i ple de sorpreses per a tota la família!
Trucs visuals impactants, moments teatrals i molta màgia captivaran fins i tot les ments més curioses i us faran gaudir a grans i petits. L’humor és el fil conductor del xou, on el públic no només observa, sinó que es converteix en part de la màgia.
Exhibició i Taller de Bitlles Catalanes
Les bitlles, com qualsevol altra manifestació de cultura popular, s’han integrat en la vida social de molts pobles i de diverses cultures. Aquest joc s’ha acomodat, de sempre, en el lleure de la gent, hi ha reflectit les seves particularitats i ha esdevingut un mirall de les seves formes de ser i d’entendre la vida. Si bé les bitlles són universals, han assumit les particularitats de cada cultura i s’han convertit així en patrimoni de cada poble. Aquest aspecte s’ha fet present al nostre país, ja que el joc de bitlles ha recollit moltes de les peculiaritats de la nostra gent.
Bitlles Catalanes “Va, Tornem-hi” es funda l’any 2016.
Taller Ball de Bastons
Vine a descobrir el ball de bastons en un taller participatiu i ple d’energia, apte per a totes les edats, recomanat a partir de 6 anys!
Durant una hora aprendrem passos bàsics, ritmes i coreografies d’aquesta dansa tradicional catalana, tot compartint cultura.
L’activitat serà dinamitzada per la Colla Bastonera de Sabadell, una entitat amb gairebé 30 anys d’història. La colla va fer la seva primera actuació l’any 1997 per la Festa Major, i es va constituir com a entitat el 1998, apadrinada pels Bastoners de Sant Cugat. Amb més de 20 balls propis i un estil que combina música tradicional i peces pròpies. El seu vestuari, amb el verd, blanc i groc com a colors principals, reflecteix l’orgull de ciutat. En l’actualitat la colla la formen una seixantena de persones, agrupades entre les colles de petites, mitjanes, joves i màsters, a més de músics i la resta de sòcies de l’entitat.
Taller de Màgia
Una activitat divertida i educativa on els infants aprendran, de manera pràctica, 4 o 5 trucs de màgia fàcils però espectaculars.
L’Alexander Main farà que els nens i les seves famílies connectin directament amb la màgia, ja que marxaran de l’esdeveniment amb el seu primer kit de trucs.
El material està inclòs.
Jam Flamenca
“Jam flamenca” o “Juerga flamenca” és una manera de gaudir del flamenc d’una manera més espontània i participativa, on el ball, el cant i el toc es barregen en una atmosfera festiva i comunitària.
Sumat als artistes convidats per arrencar aquesta experiència i viure de prop les arrels d’aquest art.
Es creu que el flamenc va sorgir a Andalusia a finals del segle XVIII, amb influències de diferents cultures. És el resultat d’una fusió de música, ball, cant i cultura que involucra gitanos, àrabs, jueus i cristians.
Presentador:
JORDI JARQUE
Periodista de La Vanguardia durant més de 30 anys. Professor a diverses universitats privades i conferenciant. Membre de l´equip assessor de la Fundación Triform. Autor del bloc Entrefronteras. Participa en projectes orientats en el despertar de la consciència i el canvi de paradigma de la societat.
L’Esbart Ciutat Comtal, té especial interès en la seva escola de dansa en la qual els infants i els joves treballen amb el corpus de danses tradicionals del país. La prioritat és que la canalla gaudeixi ballant i, a la vegada, que conegui les nostres tradicions. Així i tot, en el grup juvenil ja treballen que quan es puja a un escenari o es fa una mostra a una plaça és del tot imprescindible complir amb les exigències i rigor que comporta.
Bitlles Catalanes “Va, Tornem-hi” es funda l’any 2016
Des dels seus inicis és membre de la Federació de Bitlles i Bowling, Participant en la Lliga Catalana que organitza la Federació.
L’any 2022 juntament amb Termites Llefia, Sagrada Família, Viladecans, creant la Lliga Alternativa a la qual pot participar tothom sense necessitat d’estar federat.
Actualment, l’equip “Va, Tornem-hi” juga a la segona divisió de la Lliga Catalana i a la primera divisió de la Lliga Alternativa. Conjuntament amb la Regidoria d’Esports de l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans organitza ‘La Tirada Femenina’, dintre la Setmana de l’Esport. També participa a tirades locals i de Festes Majors quan el calendari els hi permet. A més a més, “Va, Tornem-hi” fa tallers de Bitlles Catalanes a les escoles per promocionar l’esport de Bitlles Catalanes.
Alba Bioque
Cantant i compositora nascuda a Badalona, Alba Bioque ha desenvolupat una carrera musical marcada per la fusió de les seves arrels andaluses i la cultura popular catalana i contemporània. El 2018, Alba va iniciar la seva trajectòria en solitari amb el llançament del seu primer treball discogràfic, ALVORIGEN, i va ser seleccionada com a cantant per al Cirque du Soleil. En el seu projecte més recent, Tenderete Flamenco, presenta En el Azul, una proposta multidisciplinària que fusiona el flamenc amb influències de la música popular cubana, jazz, rap i sons africans.
Amb una sensibilitat única, Alba ha sabut crear ponts entre cultures a través de la seva música i la seva veu, reivindicant el valor de la dona i el mestissatge com a font de riquesa artística i humana. La seva veu profunda i expressiva transmet la memòria, la migració i l’esperança, connectant amb públics diversos i emocionant en cada interpretació.
Miquel Ubach
Nascut a Sant Feliu de Llobregat, Miquel Ubach és un músic amb una trajectòria marcada per la passió per les músiques folklòriques d’arreu del món. El seu recorregut musical abraça estils diversos, amb el baix elèctric i la guitarra espanyola com a instruments principals d’expressió.
Amb formació en jazz i música moderna, ha aprofundit també en el flamenc, la música llatinoamericana i diferents tradicions musicals del continent africà, sempre des d’una mirada oberta i respectuosa. Aquesta inquietud l’ha portat a participar en nombrosos projectes musicals de caràcter molt variat, enriquint-se de cada experiència i aportant-hi la seva pròpia veu.
El seu treball reflecteix una voluntat constant d’exploració i aprenentatge, tot mantenint un fort arrelament a la dimensió humana i emocional de la música.
Alexander Main
L’Alexander Main és còmic, mag i presentador, amb més de 15 anys d’experiència damunt dels escenaris. Al llarg de la seva trajectòria ha portat la màgia a centenars d’esdeveniments arreu de Catalunya i també en l’àmbit internacional, treballant per a marques reconegudes com el FC Barcelona, Amazon, el Starlite Festival o el Mobile World Congress.
El seu estil combina màgia visual, humor improvisat i proximitat, aconseguint connectar amb el públic des del primer instant.
Un dels seus projectes més destacats és La Màgia Existeix, un espectacle íntim que ha tingut un gran èxit a Barcelona, amb 25 funcions i més de 20 amb totes les entrades exhaurides. L’èxit de l’espectacle també l’ha portat a Madrid, actuant a la mítica Sala Houdini.
En els seus shows, l’Alexander fusiona efectes impactants, mentalisme i comèdia per oferir una experiència propera, participativa i inoblidable.
Més enllà de la tècnica, el que defineix l’Alexander Main és la seva capacitat per emocionar, sorprendre i fer que cada funció sigui única. Per a ell, la màgia no és només un espectacle: és una manera de viure.