Burruezo & Nur Camerata ens va presentar el passat 27 de maig en la FESTA SOLIDÀRIA DE LES TRES CULTURES, jornada commemorativa el “DIA MUNDIAL DE LA DIVERSITAT CULTURAL PEL DIÀLEG I EL DESENVOLUPAMENT” el seu espectacle “La Música de les Tres Cultures”. Un compendi de peces inspirades en el món d’al-Àndalus i també, algunes cançons tradicionals sefardites i cantigues d’Alfonso X El Sabio. Pedro Burruezo i la seva cohort d’excel·lents músics ens transporten amb la seva música a un món entre Orient i Occident, entre la tradició i la transgressió, entre el pretèrit i el futur. Amb la col·laboració especial de la Virgínia Joëlle a les danses.
“Hi ha qui li agradaria que la música més espiritual i amorosa (en un sentit no sentimentalista) es quedi marginada als cercles més reduïts i elitistes d’erudits i afins. Res a veure amb la meva opinió sobre això. Sóc totalment partidari que aquestes músiques arribin al nombre més gran de cors. Així m’ha estat encomanat. I si aquestes persones mai, o gairebé mai, havien escoltat altres artistes similars… molt millor. Això és el que va passar ahir a la nit, a Sabadell, a la Festa de les Tres Cultures del barri de Campoamor. Efectivament, era una proposta arriscada. Però la vetllada, i tota la jornada, es va acabar amb un bonic èxit, de públic i artístic. Va ser un concert preciós que va esdevenir, amb tot luxe de bonics matisos, en un ambient que, en principi, no va semblar el més apropiat per a un concert d’aquestes característiques. No obstant, el respectable va seguir cadascuna de les cançons amb una inusitada entrega i ens va acomiadar posat dret. Els meus companys (Jordi Ortega violoncel: Berna Jones, violí; Robert Santamaría, kanun; Virginia Joëlle, danses) eren superbs i semblaven fins que els ocells venien a aquella plaça de ciment pur i dur per escoltar les lloances a l’Estimat. Gràcies a Laura Alcaide i tot el seu equip (InspiraArrels) per la seva entrega i feina. Gràcies al bonic públic, molt heterodox, que va seguir tota l´actuació amb el cor en un puny. I gràcies, sobretot, a l’Estimat… doncs Ell envia tropells d’àngels, de malaiques, allà on es menta el seu nom. Saludem alguns coneguts, com Ángel, Rosa Zaragoza, Mertixell Iprou, etc. Insisteixo: el que ja és i el que ha de venir pot ser terrible i caldrà crear molta bellesa i dolçor per fer-li front a la destrucció que tenyiran de lletjor i desolació la nostra societat, cada cop més distòpica. No sóc pessimista: només veig amb discerniment. Que abundin aquest tipus de celebracions és una bona notícia en un oceà social cada cop més atomitzat, esperpèntic i grisenc.”
Pedro Burruezo